dimecres, 1 de maig del 2013

Llima

LIMA (anglès )

FILE  (castellà)
___________________________________

Material treballatMetall, plàstic.

FuncióServeix per arrencar petits trossos de material, polir i allisar.




Família d’einesD’abrasió o fricció.

Caracterització

- Segons la duresa del material: Picat i grau de tall.
- Segons la forma de la peça que cal llimar: Forma de llima.
- Segons la mida de la peça: Longitud de la llima en polzades i picat.
- Segons la fase de treball: Grau de tall i picat.

Picat: És la disposició de la rugositat del cos. Pot ser doble i senzill.
Grau de tall: És la major o menor rugositat de la llima. Pot ser bast, entrefí i fi.
Forma: És la figura geomètrica de la secció transversal. Pot ser plana, rodona, triangular, quadrada, mitja canya i especial.



ELECCIÓ:

- Segons la naturalesa del material
  → Picat i grau de tall (fi-entrefí-bast)

- Segons la forma de la peça que cal llimar
  → Forma de llima
- Segons les dimensions de la peça
  → Longitud de la llima i picat
- Segons la fase de treball
  → Grau de tall i picat




LLIMES MÉS USUALS:


plana



quadrada

rodona
mitja canya

triangular




Plana→ Poden tenir totes les superficies per llimar, o només alguns en concret, que permeten treballar en llocs on es recareix. Generalment s'utilitzen per llimar superfícies, llises, planes.

Quadrada→ S'utilitza quan bols llimar un angle de 90º, per llimar les dos rectes.

Rodona→ S'utilitza per acabar de pulir, ajustar forats.

Mitja Canya Es poden utilitzar tant per superfícies planes com per rebaixar coses aspres, i per treballar en forats de radi relativament gran.

Triangular→ ajustar, llimar angles inferiors a 90º. 



fracció que oposen les llimes:
Existeixen llimes i llimatons
amb diverses seccions i
dimensions per treballar
peces de qualsevol forma i
mida. Els llimatons rodons i
de mitja canya reben també
el nom de cua de rata.







  • técniques bàsiques per llimar:



1. Posició de l’operari (veure cargol de banc).

El moviment de les mans al llimar ha de ser regular i precís. Cal utilitzar el pes del propi cos.

2. Subjecció correcta de la peça per evitar vibracions.

Una peça mal afermada és impossible de llimar, amb el risc addicional de fer-la definitivament malbé o de provocar un accident.

→ malament (males posicions)


3. Direcció del llimat:
- S'empeny endavant
- Desplaçament horitzontal sense vaivens
- Llimar fent passades encreuades a 45º

Les passades encreuades eviten les estries en la superfície llimada.

4. Neteja de les llimadures amb la carda.

Les partícules arrencades per les dents de la llima poden quedar encastades en les ranures del picat i el van esmussant. Amb la carda, una mena de raspallet metàl.lic, les llimadures retingudes salten fàcilment.



NORMES DE SEGURALTAT:

- El mànec ha d’estar ben subjecte a la llima i net de greix.
- Cal evitar donar cops entre les llimes.
- No poden estar greixoses, desgastades o plenes de llimadures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada